Participació d'Escàndol: Quan les Consultes Ciutadanes són Només un Teatre Municipal
Apareixen les pancartes amb grans lletres de colors. S'anuncia amb gran fanfàrria una "consulta ciutadana històrica", un "procés participatiu sense precedents". Els governants municipals, somrient als mitjans, parlen de "democràcia directa", de "donar veu a la ciutadania". I després, quan s'acaba la foto i s'emporten les urnes de cartó, tot queda en un mer estudi, en un informe que s'arxivarà, en una excusa perfecta per no fer res.
És el gran engany de la participació d'aparell: convidar els veïns i veïnes a decidir sobre el que és transcendent per després ignorar-los amb una sofisticació que roba l'insult. S'activa tot el mecanisme—assajos, pàgines web, reunions—per crear la il·lusió que la ciutadania té el control, quan en realitat el control segueix estancat als despatxos de sempre.
El Guió Preestablert del Participacionisme
El guió és sempre el mateix i resulta ofensivament predictible:
El Gran Anunci: Es presenta amb màxima esplendor un tema crucial: els pressupostos participatius, el futur d'un equipament, la remodelació d'una plaça. Es diu que "per primera vegada" la gent decidirà.
La Farsa Consultiva: Es dediquen recursos públics a muntar l'espectacle. Es fan formularis en línia, es recullen propostes, s'organitzen jornades. La ciutadania, il·lusionada, dedica el seu temps i il·lusió a pensar col·lectivament.
L'Etapa del "S'Estudiarà": Aquí és on s'aplica el frenet. Les propostes ciutadanes no s'apliquen; es "estudien". Es creen comissions d'"anàlisi". L'ajuntament al·lega "complexitat tècnica", "viabilitat jurídica" o "consistència pressupostària". És la fase de la procrastinació disfressada de rigor.
L'Arxivament i l'Oblit: Després de mesos o anys d'"estudi", les propostes moren d'inactivitat en un calaix o es dilueixen fins a ser irreconeixibles. L'única cosa que perduren són les fotografies dels regidors somrient al costat de les urnes, utilitzades com a prova del seu compromís democràtic.
La Motivació Real: La Propaganda
La raó d'aquest teatre no és la millora democràtica, sinó la propaganda. Un procés participatiu ofereix uns retorns immensos en imatge amb una inversió mínima en decisió real.
Rentat de cara: Permet als governs municipals mostrar-se com a oberts i moderns, encobrint així la seva pròpia inacció o manca d'idees.
Instrumentalització ciutadana: Es converteix la il·lusió de la gent en una eina de màrqueting. Les propostes ciutadanes es fan servir com a decorat per a les polítiques que l'ajuntament vol impulsar de totes maneres.
Descàrrega de responsabilitats: Quan una decisió és complicada o impopular, què millor que amagar-se darrere d'un "ho decidirà la ciutadania"? Després, si el procés fracassa o les propostes no són executades, la culpa és d'un procés "complex" o de la mateixa ciutadania per no haver sabut proposar solucions "viables".
Les Excuses Eternes
L'inventari de justificacions per a no fer cas és tan previsible com el guió inicial:
"És molt car": Es desestima una proposta popular al·legant costos desorbitats, sense presentar estudis econòmics detallats ni buscar alternatives de finançament.
"No és competent": Es dilueix la responsabilitat assegurant que el tema depèn d'una altra administració, mentre es presenta el procés com una gesta municipal.
"Ja ho tenim en compte": Les propostes es desnaturalitzen i es fonen en un projecte més ampli que les deixa irreconeixibles, però es ven com un "èxit de la participació".
Conclusió: Exigir Decisió, No Teatre
La veritable democràcia participativa no es mesura per la quantitat de consultes sinó per la qualitat de les seves conseqüències. No es tracta d'opinar per opinar, sinó de decidir per transformar.
És hora de cridar l'engany pel seu nom: paternalisme cínic. Els ciutadans i ciutadanes no són nens a qui cal distreure amb jocs de participació mentre els adults de veritat prenen les decisions. Són els protagonistes legítims de l'espai públic.
Hem de deixar d'aplaudir l'anunci i començar a exigir els resultats. La pròxima vegada que un ajuntament anunciï amb pompa un procés participatiu, la resposta ha de ser clara: "Molt bé. I quins mecanismes legals i pressupostaris garantiran que el que decidim es farà realitat?".
La participació no és un espectacle. És un dret. I deixar que es converteixi en pura escenografia és una traïció més a la confiança ciutadana.
Unus Nemo likes this.
Unus Nemo
in reply to Joan Barrera • •@Joan Barrera
Joan Barrera
... show morewrote:
@Joan Barrera
Joan Barrera
wrote:
like this
Joan Barrera and plan-A like this.
plan-A
in reply to Unus Nemo • •